El castell i l’església del Poble Vell de Súria, enfilats sobre un turó, presideixen el municipi que —amb el creixement demogràfic del segle XIX— va expandir-se murs enllà cap als vorals del Cardener.
De configuració medieval, els seus carrerons estrets i les seves cases de pedra serven tot l’encant d’un poble d’època, sense establiments moderns que en trenquin l’atmosfera pacífica. Admirant les portalades dels seus edificis, sorprèn trobar-hi llindes esculpides eminentment als segles XVII i XVIII, quan es van obrir també les dues portes de la muralla que miren cap a Cardona i cap a Manresa.
Com totes les places majors, la del Poble Vell de Súria era també el centre neuràlgic de l’activitat de la vila fins a principi del segle XX. La seva forma triangular, de dimensions relativament reduïdes, envoltada de cases amb intervencions notables durant l’època barroca, la fan un emplaçament idoni per celebrar-hi tota mena d’actes culturals com els que s’hi devien viure al segle XVIII.