Amb vistes privilegiades sobre el pla de Bages, l’església de Sant Miquel domina la serralada de Castelltallat, al costat d’on s’erigia el castell de Montedono del qual aprofità les pedres. A pocs metres del temple (construït principalment entre el segles XV i XVIII), hi trobem l’observatori astronòmic, que ve a reblar la volta estrellada del presbiteri de l’església. Inaugurat el 2004, només 6 anys després dels focs que van devastar els pins de la serralada, convidava a mirar el cel en un moment en què era difícil mirar a la terra.
A l’interior de l’església, amb una nau central i una nau lateral adossada al cantó esquerre, hi trobem tres retaules dels segles XVII i XVIII. El més notable és el que presideix el temple, dedicat a Sant Miquel Arcàngel, amb cinc carrers, tres pisos i predel·la. Datat de 1613, és un valuós exemple de barroc primigeni, amb el seu estil narratiu deutor encara de la retaulística gòtica.
A banda del retaule principal, les dues capelles laterals conserven el retaule del Sant Crist, datat del 1703, amb dues columnes salomòniques que van ser escollides per il·lustrar l’Exposició Internacional de 1929. El del Roser, amb taules originals del XVII on es representen els misteris del rosari, compta amb algunes intervencions del segle XIX.