Universitat
Alguns historiadors afirmen, sense pal·latius, que la Universitat de Cervera és l’edifici del barroc civil més important del Sud d’Europa. Construïda per imposició de Felip V, tal com afirma Agustí Duran i Sanpere, s’ha d’entendre “no com a penyora de pau, sinó més aviat com a tribut imposat pel vencedor”. La supressió de totes les universitats catalanes, i la seva centralització (tan borbònica) en un únic enclavament era sens dubte un mecanisme de control sobre la casta intel·lectual de Catalunya.
La primera pedra de l’edifici es col·locà el 1718, però l’obra no s’acabà fins el 1780, en un procés lent i, sobretot, excessivament costós per a les arques reials. Una obra monumental i —malgrat les seves proporcions perfectes— desproporcionada per a la petita vila on s’instal·lava i per la durada que tindria, amb la supressió de la seva activitat el 1842.
La rotunditat del pla arquitectònic, sobri, racionalista i robust, es complementa amb la tasca escultòrica subtil duta a terme per l’escultor manresà Jaume Padró des de 1775. La seva impromta es deixa veure en diversos indrets de l’edifici, però és sobretot al retaule del Paranimf allà on els marbres i l’alabastre prenen volada amb una lleugeresa i finor d’un mestratge absolut. La tasca de Padró a Cervera, d’on ja no es mouria fins a la seva mort el 1804, impregnà diversos racons de la ciutat, com l’església de Santa Maria o l’edifici de la Paeria.
