El Festival Espurnes Barroques arriba a la seva quarta edició programant 16 concerts, 4 conferències, 1 cafè-tertúlia i un taller infantil en quatre caps de setmana entre el 14 de maig i el 13 de juny. Sota el lema Passió Barroca, el festival recorrerà una quinzena de municipis de les comarques del Solsonès, el Bages, la Segarra i l’Anoia que han preservat un important llegat barroc. Tal com és propi d’Espurnes Barroques, les actuacions inclouen sempre la descoberta patrimonial i la degustació gastronòmica, en una narrativa específica per a cada proposta.
El lema de l’edició, Passió Barroca, es manifesta en diversos recorreguts temàtics i geogràfics, programant Les set últimes paraules de Crist a la Creu de H. Schütz i F. J. Haydn, els Rèquiem de J. Cererols, J. Marc o J. Richafort, els Stabat Mater de Pergolesi i Boccherini, diversos motets de passions recuperades al costat de corals de la Passió segons Sant Joan de J. S. Bach, alhora que es programen diversos concerts sota l’impromta de la passió amorosa, amb l’òpera buffa La Canterina de F. J. Haydn, un programa sobre la cortesana Veronica Franco, o un espectacle dansat amb cançons amoroses dels segles XVI al XVIII. El lema “Passió Barroca” subratlla la passió per la música i el patrimoni barrocs que defineix el festival. Però també, a partir del context actual, vol fer èmfasi en la noció mateixa de passió, tant a nivell de tràngol vital del qual se surt vivificat, com de la passió amorosa que hi ha darrere de les accions humanes més notables.
FER CONÈIXER I PROMOCIONAR EL TERRITORI BARROC
El festival recorrerà indrets emblemàtics (i sovint desconeguts) d’una quinzena de municipis de quatre comarques de la Catalunya Central que han conservat un important llegat barroc. Aquests municipis, la gran majoria de petites dimensions, pertanyen principalment a les comarques del Solsonès, la Segarra, l’Anoia i el Bages, si bé aquest any també s’hi suma, de manera excepcional, la vila d’Esparreguera, al Baix Llobregat.
El festival proposa posar al mapa del barroc una vintena d’indrets diferents d’aquests quinze municipis: Riner, Pinós, Solsona, Sant Llorenç de Morunys, Torà, Ivorra, Estaràs, Cervera, Guissona, Cardona, Súria, Sant Mateu de Bages, Manresa, Sant Martí Sesgueioles i Esparreguera. D’aquests, Guissona i Esparreguera són noves incorporacions a l’edició d’enguany.
El programa d’activitats està pensat no sols perquè el públic local pugui gaudir de propostes musicals de qualitat a un preu assequible (amb concerts a taquilla inversa, 15 i 18€), sinó perquè el públic de la resta de Catalunya s’acosti a la Catalunya Central a gaudir d’un cap de setmana complet d’activitat barroca, amb una mitjana de 4 concerts i una conferència cada cap de setmana. Les dates escollides, a final de primavera, amb el bon temps manifest, permeten acostar-se a un paisatge pletòric, en un moment on el verd dels camps està a punt de canviar de color cap al daurat dels retaules. La descoberta patrimonial i paisatgística va sempre associada a un tast gastronòmic, ja que el festival pretén promocionar també la tasca dels productors del territori que actuen amb criteris de sostenibilitat i respecte mediambiental. Els tastos compten amb l’assessorament del xef Jaume Biarnés, especialista en cuina històrica i amb un profund coneixement del món musical.
ELS GRUPS DE CASA, LES PRODUCCIONS PRÒPIES I LA MIRADA SOCIAL
Malgrat la dificultat dels temps actuals, l’aposta del festival d’enguany ha estat la de programar formacions amb una plantilla considerable. Si bé hauria estat més senzill optar per propostes solistes, en duet o trio (cosa que es va fer al setembre passat, en ple context pandèmic), aquest maig i juny, exceptuant un quartet, la resta de formacions estan integrades per un mínim de cinc artistes. Malgrat ser un projecte molt nou i amb un pressupost reduït en relació amb el volum d’activitat programada, Espurnes Barroques se sent amb la responsabilitat social d’organitzar concerts on participin el major número d’intèrprets possible.
A més, s’aposta decididament pels grups catalans, la qual cosa és una divisa del festival des dels seus orígens. Hi haurà actuacions d’alguns dels noms més destacats de la música antiga del país, com són Vespres d’Arnadí, l’Ensemble O Vos Omnes, l’Orquestra Barroca Catalana, la Jove Capella Reial de Catalunya, La Caravaggia, el Cor Cererols, etc. amb solistes com Marta Mathéu (cap de cartell de l’edició, amb una fotografia de Quim Roser), Elena Copons, Gemma Coma-Alabert, Arianna Savall, etc. Alhora, s’aposta pel talent jove, amb un concert en col·laboració amb l’ESMUC, amb la programació del jove quintet vocal Lorem Ipsum i amb algunes actuacions vinculades a la Xarxa de Joventuts Musicals, de la qual Espurnes Barroques és entitat associada.
De les setze actuacions del festival, nou d’elles són produccions pròpies, comptant també que algunes d’elles són fetes en règim de coproducció. Promovent aquestes creacions, Espurnes Barroques es vol convertir en un focus incentivador de noves propostes, propiciant assajos al Santuari del Miracle que permetin fer arribar la cultura a col·lectius vulnerables i sensibles, facilitant l’organització d’accions socials i educatives en paral·lel als assajos.
Convençuts que la cultura és formadora i transformadora, als setze concerts i a la resta d’activitats, enguany s’hi suma un nodrit programa amb una vintena d’accions socials i educatives. Destaquen especialment els tallers que farà la vocalista i trompetista Alba Careta amb el col·lectiu d’AMPANS, incorporant la seva actuació a l’assaig general de la formació; també la trobada de la Jove Capella Reial de Catalunya amb escolars d’ESO del Bages i el Solsonès; o el taller d’Inés Moreno (guanyadora del Concurs de Música Antiga de Juventudes Musicales 2018) amb alumnes de primària de la ZER El Cardener.
ESPURNES EN EL CONTEXT PANDÈMIC
Convençuts que la cultura és tan segura com imprescindible, Espurnes aposta per mantenir les actuacions que hi ha programades si les condicions sanitàries són mínimament favorables. Per això, es compta tirar endavant totes les actuacions fins i tot en un horitzó de confinament comarcal i amb una previsió mínima del 50% d’ocupació. Per contribuir a fer cultura segura, s’ha prioritzat la tria d’espais grans i ben ventilats, propiciant fins i tot algunes actuacions en espais recollits però a l’aire lliure. Dins dels espais tancats, a banda de la correcta desinfecció preceptiva, es difondran olis essencials de grau terapèutic amb efecte virucida i bactericida.
En cas que les condicions empitjoressin i es tornés a un confinament municipal o domiciliari, es buscarien els canals adequats per procurar mantenir al màxim el compromís adquirit amb el públic i els intèrprets.
Fotografia: Presentació en Roda de Premsa a La Cova de St. Ignasi de Manresa de la 4a. edició del Festival.
torna