Sant Pere de Matamargó
Coneguda com La Catedral dels Pagesos, aquesta església situada en un extrem del municipi de Pinós, conserva un dels secrets més esplèndids del Solsonès. Al seu interior (monumental si tenim en compte la població disseminada de les cases que té en uns quants quilòmetres a la rodona) s’hi preserven cinc retaules barrocs, quatre dels qual de la nissaga dels Pujol. És per això que hi ha qui l’ha batejada també com “la catedral dels Pujol”.
L’únic retaule no atribuïble a la nissaga de Gurb és el del Sant Crist (c. 1682), situat a la primera capella del lateral dret. Enfront s’hi situa el de Roser (1730), obra de Segimon Pujol, daurat quasi noranta anys més tard. Les altres dues capelles laterals tenen, davant per davant, els retaules de Sant Miquel Arcàngel i de Sant Isidre, datats tots dos de 1789. Si el retaule del Roser era d’estil narratiu i s’ha preservat sense pèrdues, aquests dos són de factura neoclàssica amb trets abarrocats, i les escultures que emmarcaven van ser cremades durat la Guerra Civil.
Però el retaule veritablement impressionant del temple és el de l’altar major, obra de Josep Pujol i Juhí, datada el 1794. Presidit per la figura de Sant Pere, patró de la parròquia, la seva figura apareix envoltada dels quatre evangelistes, dels apòstols i de Sant Pau, en una disposició piramidal plena de dinamisme.
