Santuari del Miracle
Conten els fets que, el 3 d’agost de 1458, la Mare de Déu es va aparèixer a uns pastorets de la Cirosa que guardaven el ramat a prop de la Bassadòria. Després d’estar una estona jugant amb ells, havent pres la forma d’una Verge nena, va desaparèixer a l’indret on l’any 1600 es va construir una capella. Aquesta aparició va propiciar la construcció de tres temples successius que han estat, des de llavors, lloc de santedat i peregrinatge, a redós dels quals van edificar-se diverses construccions, entre elles la Casa Gran (un antic alberg de peregrins, exemple majúscul d’arquitectura civil renaixentista) i un monestir benedictí.
L’actual església va començar-se a construir el 1652, i el tram final, del qual hi ha els murs laterals, no va arribar a cobrir-se mai. És dins d’aquest indret on es poden veure les restes de l’antiga església gòtica, que es va anar desmuntant a mesura que s’avançava en les obres del nou temple i de la qual es conserva l’orgue fabricat per Antoni Bordons a final del segle XVI.
Les vicissituds que van impedir l’acabament del temple, amb diversos intents fallits fins ben entrat el segle XIX, no van ser obstacle perquè entre el 1747 i el 1757 l’escultor Carles Morató hi deixés un dels exemples més exuberants de la retaulística barroca catalana, presidint el temple. Convivint-hi discretament, a la capella del Santíssim, hi trobem el retaule de la primera església, obra acuradíssima del portuguès Pere Nunyes.
