A les primeries del segle XI, en un context geogràfic de frontera entre el món cristià i el món musulmà com era l’actual comarca de La Segarra, calia també posar fites remarcables en les fronteres ideològiques. El Miracle del Sant Dubte, ocorregut el 1010 a Ivorra n’és una mostra fefaent.
Conten els fets que mossèn Bernat Oliver, en plena celebració eucarística, dubtà de la presència del Crist en el pa i el vi. I el dubte propicià el miracle: el calze es posà a vessar sang. Els fets, consignats al bisbe Ermengol de la Seu d’Urgell —posteriorment canonitzat— arribaren a Roma, on el papa Sergi IV certificà el Miracle i concedí tot de relíquies a la confraria.
A partir d’aquell moment, aquella petita església de Santa Maria, a un quilòmetre d’Ivorra, es convertí en lloc de peregrinatge. I el 1663 s’inaugurava l’actual santuari, malgrat que la façana data de quasi 100 anys més tard, de 1762. El fastuós retaule barroc que presidia la nau va ser cremat durant la Guerra Civil. A la primera dècada del segle XXI l’església s’ha vist abillada novament amb amb un Crist d’Agnès Pla i Jaume González i un retaule fotogràfic de Sebastià Caus, que fa que els fets del miracle tornin a lluir amb una poètica pròpia dels nostres dies.