El festival Espurnes Barroques presenta una nova temporada de L’Espurna, el seu pòdcast, que evoluciona cap a un format de documental audiovisual. Aquest nou enfocament aposta per una narrativa més immersiva, amb una acurada realització sonora i visual, rodatges en localitzacions patrimonials vinculades al festival i una voluntat clara de generar continguts culturals de llarg recorregut més enllà del festival.
L’Espurna es consolida així com una extensió artística del mateix festival —que combina música, patrimoni i gastronomia en una trentena de municipis de la Catalunya Central— i que, en la seva edició 2026, desplegarà una vintena llarga de propostes pròpies sota el lema In somnium (espurnesbarroques.cat). Els nous episodis dialoguen directament amb aquesta programació i amb els seus protagonistes, aprofundint en els processos creatius, els contextos, les temàtiques i les connexions humanes que hi ha darrere de cada proposta.
Amb la complicitat de diverses institucions culturals i de recerca, així com d’artistes de primer nivell, la sèrie presenta cinc capítols temàtics:
El primer episodi està dedicat a la figura de Montserrat Torrent, referent absolut de l’orgue a Europa i mestra de generacions d’intèrprets, en el marc del seu centenari. El capítol inclou també les veus de l’orguener Albert Blancafort —hereu d’una de les nissagues més rellevants en la construcció d’orgues a Catalunya— i del deixeble Juan de la Rubia, actual organista titular de la Sagrada Família i director de l’Orquestra del Miracle, impulsada per la Fundació Espurnes Barroques.
El segon episodi traça un relat transversal al voltant de les Variacions Goldberg de Bach, connectant creació musical, oficis tradicionals i el món oníric i dels somnis. Hi participen un pagès i ramader d’ovelles referent en l’agricultura ecològica a nivell estatal, Pep Bover, en diàleg amb la proposta artística “Goldberg entre ovelles” del festival, així com un artesà de matalassos, el Carles Casas, que aprofita la llana del ramat del Pep i l’utilitza en la recuperació de tècniques tradicionals i històriques. El capítol es completa amb titellaires, artistes d’ombres xineses i músics, generant una peça coral que reflexiona sobre les Variacions, la repetició, el son, el somni, la fantasia i el descans.
El tercer episodi s’endinsa en la relació entre música, memòria i cos. La peça audiovisual aterra a la temàtica a partir del testimoni de la presidenta de la Fundació Pasqual Maragall i filla de l’expresident de la Generalitat, Cristina Maragall. Ella explica el vincle personal del seu pare amb les Variacions Goldberg i detalla la capacitat que tenen aquestes peces i la música en la ment del seu pare a dia d’avui. Al relat també s’hi suma l’expertesa de Gonzalo Sánchez, científic referent internacional en la recerca sobre l’Alzheimer, que explora el rol clau que juga la música en les malalties neurodegeneratives. Hi intervé també Cesc Gelabert, figura clau de la dansa contemporània europea, que aporta la seva mirada sobre com el moviment pot traduir i fer visibles aquestes experiències, en relació amb la memòria.
El quart episodi proposa un diàleg intercultural entre espiritualitat i natura a través de dos instruments: el ney i el shakuhachi. Hi participen Ramon Humet, compositor català de trajectòria internacional i especialista en el shakuhachi; Halil Bárcena, músic, islamòleg i un dels principals divulgadors de la tradició sufí a Catalunya, expert en el ney i vinculat a la pràctica dels dervixos; i Elena Sixto, guia de natura i divulgadora botànica, impulsora del projecte Llunarbori, centrat en la relació entre astronomia, salut integral i cicles naturals.
Finalment, el cinquè episodi connecta amb el concert inaugural del festival —que tindrà lloc el 9 de maig a Cervera— amb el projecte La vida es sueño… en música, producció pròpia d’Espurnes Barroques. Enregistrat a la Biblioteca de Catalunya, el capítol presenta un diàleg entre Josep Barcons, director del festival i ideòleg de la proposta, i Albert Recasens, director de La Grande Chapelle i especialista en música hispànica del barroc, on tots dos expliquen el treball de recerca i reconstrucció musical que hi ha darrere del projecte. Hi participa també el professor Ignacio Arellano, un dels màxims experts internacionals en l’obra de Calderón de la Barca, i editor de les seves comèdies. Després del seu pas pel festival, la producció es podrà veure al Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro.
Amb una aposta clara per l’excel·lència artística i la divulgació rigorosa, L’Espurna reforça les sinergies del festival amb centres de recerca, institucions culturals i creadors contemporanis, i es posiciona com un projecte audiovisual singular dins l’ecosistema cultural català.
Els episodis es podran veure i escoltar al canal de YouTube d’Espurnes Barroques i a plataformes com Spotify, ampliant així l’abast del festival i fent accessibles els seus continguts a nous públics:
https://youtube.com/playlist?list=PLKX6pxw10XBkBTfLAWTCKGrC169hL69B2&si=l3EPn5DLhknRRKSy
