Passió. Del llatí passio, diuen els diccionaris. I nosaltres hi afegim que la passió és allò que ens mou i que ens commou. Que és allò que ens passa. I que allò patit (que ens traspassa sense que ens hi puguem resistir) és paradoxalment allò que acaba sent motor dels nostres actes. És allò que —lluny de la nostra voluntat o del nostre control— té poder per transformar-nos. Apoderats per ella, la passió ens fa fer fins i tot allò que humanament ens sembla inassumible. És ella qui ens porta de la mort a la resurrecció i és capaç de fer-nos vèncer allò invencible. (Que pertinent, pensar-ho així, en un context com el d’aquests últims mesos...). Perquè és la passió de la minúscula llavor per néixer allò que fa florir tota una primavera, que s’imposa, així, a la gelor paral·litzant i vasta de l’hivern.
Són motius de sobres per retre-li homenatge, amb recorreguts amagats entre la programació per recórrer el Territori Barroc: Les set paraules de Schütz i Haydn; els Stabat de Boccherini i Pergolesi; els Rèquiem de Richafort, Joan Marc, Cererols i Vivancos; motets de la Passió segons Sant Joan i motets de passions recuperades fa poc, que podrem escoltar al llarg de 16 concerts, 4 conferències, 1 cafè-tertúlia i 1 taller infantil. I tot això combinat amb la passió amorosa, la passió per la dansa i la passió per viure, que traslladarem també a la vintena d’accions socials i educatives que complementen el programa. Thanatos com a impuls d’Eros. Un cant a la vida, fet amb passió barroca.
Tast: Pastisseria Sant Antoni i Un Pam de Terra
Tast: Cerveses La Pirata, Porc de Palou i Restaurant Casal de Castelltallat.
Tast: Casa Dalmases
